nit

una nit, moltes estrelles, una promesa.
una promesa repetida mil cops, per mil boques diferents;
mil sensacions, mil cossos, mil aspectes, i un sol sentiment.
tres paraules, joves per sempre.

potser aquella nit no em va canviar la vida, pero des d'aleshores tinc clar que sempre seré jo, sempre em deixaré portar fins un límit, tindré el cap ben possat pero desconnectaré sempre que vulgui, seré tan feliç i tan jove com aquella nit, una nit de plors, d'anyorances i de ràbia, molta ràbia incontrolada, que poc a poc vaig transformant en energia i ganes de viure, perque crec que això també és madurar.

gràcies per fer-me veuree que, darrere les apariències, tothom és humà i imperfecte, i malgrat que estrelles grans tapin estrelles petitones, sovint aquestes últimes són les que brillen per si soles,
i algun dia brillaran molt fort, encara que no ho necessitin per ser especials.