Va pujar els primers graons de l'escala, i al tercer es va aturar. Què feia? Des quan havia canviat tant com per deixar-se guiar d'aquella forma? Sabia perfectament perquè hi anava i que hi faria, allà. És més, li agradava, ho desitjava. Però, per alguna raó, es va aturar al tercer graó i no va poder pujar més. I que més dóna?- pensava- A qui l'importa el que faig o deixo de fer? No he de passar comptes a ningú, només jo sóc la que decideix el com i el perquè dels meus passos. Però realment, ho estic fent perquè vull?
El rancor sempre ha estat un mal aliat.
