Sovint em mata la frivolitat de la gent, com els objectes passen d'un lloc a un altre sense ser vistos, sense ser escoltats. A mi m'encanta parar-me a parlar amb ells, imaginar d'on poden venir, què signifiquen, de qui poden ser, on arribaran...
Però, és clar, és impossible parlar amb uns texans d'una multinacional de la roba, fets en sèrie, que tindran, igual que tu, desenes d'adolescents, i que no tenen memòria, ni més futur que ser portats i llençats quan ja no es portin els texans arrapats...
Perquè, doncs, no fem que el món sigui un lloc per ser feliços, per imaginar, reflexionar, ser lliures, divertits, únics, diferents a qualsevol altre persona, com som en el fons (el problema potser, és que no ho volem admetre.. la por a la diferència és estúpida)
Penso que, aquestes crisis de fe en la humanitat que cada cop més sovint em fan pensar, són les que algún dia ens portaran al canvi, que ens portarà a la unió, que ens portarà a la llibertat, que esdevindrà felicitat...
Salut, companys :)
