buscant un motiu que em torni a la vida.
porto massa temps fora de lloc, fora de joc...
la sortida s'allunya cada cop més i no trobo finestres per on escapar,
suposo que hauria de deixar de fugir de mi mateixa per trobar-me.
però és tan dur adonar-se'n un dia qualsevol de que no et coneixes, no saps qui ets, no ets ningú o ets massa dèbil...
2 comentaris:
un dia qualsevol
et coneixeràs,
sabràs qui ets,
per descomptat que ETS ALGÚ,
i la debilitat, al cap del temps, ens fa més forts!!
vindràs aquest dissabte? ;)
petons!!
lluita permanent
Si tot aquell que ens anomenem antifeixistes fessim lo de la foto, potser algun dia no tindriem aquest problema.
I sobre el text, mai deixes de ser algu en aquesta vida, sols has de saber perquè estàs aquí.
Ànims, perquè tu saps perquè has vingut... Només et falten un parell de mans que t'ajudin i un local amb moltes bicicletes.
Tu ja m'entens.
Muak.
Publica un comentari a l'entrada