Avui un gos m'ha guiat.
Un gos gran, de nata i crema catalana, m'ha parat al mig del carrer, m'ha olorat i ha començat a caminar, a uns tres metres davant meu. De tant en tant es girava, per veure si encara hi era. Venia, em feia un parell de voltes, i tornava a la seva posició.
Semblava perdut, però molt segur.
Les cames li feien figa, anava relliscant pels carrers secs i calents. Però ell em guiava.
Anava parant a cada portal, a cada bar. I dubtava uns segons, però ràpidament decidia que no era el nostre destí.
Creuava els carrers com si el protegís quelcom inmortal. Sense por, sense perill.
De cop creuà un carrer sense ni mirar i per poc no l'enganxa un cotxe. Es ficà a dins d'un portal i ja no l'he tornat a veure.
Avui un gos m'ha guiat, i m'ha ensenyat moltes coses.
Que no cal caminar recte ni saber exactament on has d'anar per trobar el teu lloc. I que només existint, pots canviar-li la vida, el dia o el minut a qui es trobi darrere teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada