3/9/11

Tres puertas.

Desnúdame.
Juega con mis sueños y desordena mis ideas.
Hazme creer que todo son tonterías.
Tócame las manos y dime que todo es fácil.
Abrázame.
Dibuja cualquier amanecer en mi espalda.
Dime que mis ojos no están vacios.
Abre dentro de mi tres puertas. Y déjame escoger.
Sé sutil.
No permitas que se rompa la burbuja.
Hazme mía y de nadie más.
Ayúdame a permanecer encendida.

Y vete.
Vete y vuelve. Vete, vuelve y no rompas el hilo.
Recuérdame en cada hoja suicida y cada gota en tu mejilla.

Y dime, no estás sola. Estás viva.

4 comentaris:

ja ho sabràs ha dit...

molt xulo srta. Mut!
com et sorgeixen aquestes coses?
i recorda... estàs viva!

qui dec ser ha dit...

si això ha estat gràcies al teu mal de coll, ho sento molt per ser egoista, però ha "valgut la pena" el patiment si escrius coses així...

escull i darrere de cada porta, es troben noves sorpreses... pero cal acceptar-les i deixar-les fer, deixar viure, viu, joder, viu! ^^

potser ho sabràs ha dit...

todo problema presenta oportunidades iguales o mayores!

la vida és una sèrie d'eleccions...
i la vida d'Espanya s'acabarà quan surti el Pp jaja

Disculpa l'spam electoral, però avui he escoltat per la radio certs comentaris sobre el tema eleccions i calfreds em donen!

Per cert, estàs millor del mal de coll?

potser no ho sabràs ha dit...

qui és qui?