Desnúdame.
Juega con mis sueños y desordena mis ideas.
Hazme creer que todo son tonterías.
Tócame las manos y dime que todo es fácil.
Abrázame.
Dibuja cualquier amanecer en mi espalda.
Dime que mis ojos no están vacios.
Abre dentro de mi tres puertas. Y déjame escoger.
Sé sutil.
No permitas que se rompa la burbuja.
Hazme mía y de nadie más.
Ayúdame a permanecer encendida.
Y vete.
Vete y vuelve. Vete, vuelve y no rompas el hilo.
Recuérdame en cada hoja suicida y cada gota en tu mejilla.
Y dime, no estás sola. Estás viva.
4 comentaris:
molt xulo srta. Mut!
com et sorgeixen aquestes coses?
i recorda... estàs viva!
si això ha estat gràcies al teu mal de coll, ho sento molt per ser egoista, però ha "valgut la pena" el patiment si escrius coses així...
escull i darrere de cada porta, es troben noves sorpreses... pero cal acceptar-les i deixar-les fer, deixar viure, viu, joder, viu! ^^
todo problema presenta oportunidades iguales o mayores!
la vida és una sèrie d'eleccions...
i la vida d'Espanya s'acabarà quan surti el Pp jaja
Disculpa l'spam electoral, però avui he escoltat per la radio certs comentaris sobre el tema eleccions i calfreds em donen!
Per cert, estàs millor del mal de coll?
qui és qui?
Publica un comentari a l'entrada