No és gens fàcil trobar persones en aquest món cada cop més deshumanitzat. I encara és més difícil trobar ànimes pures i ulls amb ganes de viure i veure tota la inmensitat de l'univers.
Per això és tan meravellós quan agafes la mà d'algú i ho sents, sents que navegueu pel mateix mar, i que probablement sempre podreu sobreviure junts a les onades.
Gràcies per apareixer a la meva vida de sobte, trencar-me tots els esquemes i ajudar-me a veure el món des d'una altra perspectiva. Tu m'has ensenyat a respirar abans de sentir-me atacada, a estimar-me més que mai, a connectar amb l'univers per mitjà del meu cos.
Avui et fas una miqueta més gran, i no trobo una manera millor de fer-te veure com ets d'important per mi que fer-te un petit espai en el meu refugi :)
felicitats bizcochín!!!!!! no et fas una idea del que t'arribo a estimar :3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada